En la investigació lingüística és corrent buscar una anàlisi unificada per a fenòmes similars de llengües relacionades. En aquest treball, s’argumenta que fer-ho per a les alternaces vocàliques del polonès i del rus seria un error. Encara que comparteixen propietats fonològiques notables, difereixen respecte a la seva prevalència i la seva extensibilitat. Es presenta una anàlisi del polonès en la qual les alternances vocàliques no són excepcionals i el blocatge excepcional de les alternances s’assoleix amb restriccions indexades lèxicament. Aquesta és una anàlisi complementària de la de Gouskova (2012) per al rus, que s’argumenta que és desitjable sobre la base d’una nova exploració estadística d’un corpus del lexicó polonès i les seves divergències respecte a les tendències per a mots anàlegs en rus.