Els missioners anglicans que van evangelitzar als wichís del Chaco argentí van produir bones descripcions lingüístiques i un corpus abundant de traduccions bíbliques. En canvi, les seves descripcions etnogràfiques són mínimes i estan disseminades en les notes que publicaven a la revista de la seva propia Societat Missionera. Aquestes notes permeten argumentar que va existir però una etnografia missionera aplicada, que conjugada amb una lingüística semblant forjar una mena de « etnolingüística oculta » dels wichís. Després de descriure els mètodes d'aquesta etnolingüística, es presenten els seus èxits i limitacions en la comprensió de l'escenari interètnic, la religió, l'organització social i el xamanisme .